‘Tarda de tardor, cap al tard’ (‘Tarde de tardío, que tardea’), de Mar Pavón

.

Tarda de tardor (cap al tard)

Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!

*

Tarde de tardío (que tardea)

Del árbol cayó
la última hoja,
mas no por el viento,
te lo digo yo;
¡se cayó ella sola
por aburrimiento!.

• Mar Pavón, D’il·lusió, Déu n’hi do! Ilustraciones de Rebecca Luciani. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col. Els Flautats), Barcelona, 2004. ISBN 84-8415-670-2. Versión castellana de la autora.

Anuncio publicitario