Martes mudo

Publicado el 19 05 2009 por | 7 comentarios

.
darabuc-pintandose-la-cara-450px.

Esta entrada fue publicada en Darabuc, Martes mudo. Guarda el enlace permanente.

7 Respuestas a “Martes mudo”

  2. darabuc | 19 05 2009 en 8:30 pm | Responder

    La il·lustració comença per un mateix? Sigui com sigui, cal posar pintures i colors a l’abast dels petits. L’art ha de sortir dels llibres, no ser només objecte d’homenatge, sinó també de pràctica.

  3. gemma | 20 05 2009 en 2:48 am | Responder

    Veig que el dimarts mut s’escampa…

    una pràctica divertida!

  4. darabuc | 20 05 2009 en 10:03 am | Responder

    Quan tens un bloc tan parauler com el meu, és una tentació gran. Potser la meva interpretació és particular, també, perquè intento que quadri amb les característiques generals del bloc, que no tracta pròpiament de l’educació a casa (per molt que tracta de lectures i la casa és un espai idoni de lectura compartida). Però em va semblar una bona idea, ben cert que sí; fa pensar i té més possibilitats del que potser semblaria. És gairebé un joc… i a qui no li agrada jugar?

  5. gemma | 25 05 2009 en 10:10 am | Responder

    Sí és com un joc…i obre un ampli ventall on poden caber temàtiques diverses. A mi em dona peu a posar imatges que, d’altra manera, no hagués posat.
    Hi ha molts blocs que no són «d’educació a casa» que s’han apuntat.

    Salutacions

  6. darabuc | 25 05 2009 en 11:10 am | Responder

    Jo crec que té un avantatge d’arrel: un bloc és un espai de creació, vulguis o no (un bloc de fotocòpies no interessa ningú, més enllà de la consulta d’un material). I la creació funciona millor sota restriccions que en el no-marc d’una llibertat sense límits. Exigeix més temps, inclou més fracassos i més abandó de projectes, però quan reïx el resultat és millor.

    Diria que és una qüestió importat d’assenyalar en una societat que sembla valorar poc l’ofici i molt el geni. Tots passem per una edat molt sana on tot el que soni a restricció o norma ens posa els pèls de punta, i està bé que sigui així, i és un factor de creixement; però després cal anar tornant al fet quotidià i a distingir que, si volem dir «t’estimo» a una persona, el millor és ser franc; però si volem dir «t’estimo» per mitjà d’un poema o quadre o una escultura, ens movem en un terreny molt diferent, fet de tradicions, d’hàbits, de sentits heredats, i on cal guanyar-se el lector-espectador, que parteix d’una distància gairebé d’indiferència vers el creador, molt diferent de la breu distància amorosa que va d’una persona a una altra.

    (Ah, m’he enrotllat de mala manera, ho sé…)

  7. gemma | 25 05 2009 en 12:47 pm | Responder

    Què va!!! Està molt bé el que dius i millor com ho expresses.
    Jo seguiria llegint…i em fas pensar i reflexionar…un plaer llegir les teves reflexions.

    Amb el que em costa posar paraules als meus pensaments, gaudeixo (i admiro) amb (a) qui ho fa amb tant encert.

Replica a gemma Cancelar la respuesta